27 de març 2008

Frases de nens

- Que és el cervell?
- Doncs , és, és, és , el cervell és com, doncs és… Mira, si el cos és l’exèrcit, el cervell és el capità.

Grandiós. Molt creatiu. Que fàcil. Quina facilitat tenen els nens per explicar coses d’una manera senzilla. Per això entretenen tant els programes amb nens. Sempre n’hi ha.

Ahir vèiem No em ratllis a TV3, també n’haviem vist un amb el Juan y Medio a CanalSur, que a més tenia l’afegit de que amb nens andalusos, encara et fa més gràcia el què diuen. També hi ha una secció al programa El Hormiguero de Cuatro que es diu Frases célebres de los niños on hem sentit coses com aquestes:

- “Mama, Jesús en el cielo está en la cruz o suelto"

- “Papa, quan fem caca se’ns posa cara de pena?

- A un nen li diuen que tindrà un germanet i diu “Ara només ens falta ser milionaris per ser feliços del tot”

- Papa, tens fotos de petit, quan eres un ximpanzé?

Jo que soc de guardar-ho tot, per si un cas les nenes ho volen veure quan siguin grans, faré un recull de paraules i frases. Una de les darreres que ha dit la Jana és bona i és amb la que començaré. Ja explicaré perquè però el diumenge Sant tornant de Calaceit li donem patates fregides de bossa i va dir:

- Ui, aquestes patates tenen pinyons!

17 de març 2008

Placebo i jo

Una amiga meva ens va convidar a sopar a casa seva, a tocar de la Rambla de Canaletes, a Barcelona, i quan ja estàvem a taula, va treure una sopera de porcellana de la seva àvia, i tota la vaixella a joc. A dins hi havia crema de llamàntol.

Un cop vam tots acabar i entre els elogis a la sopa, elogis a ella de bona que li havia sortit, elogis del mèrit de trobar el temps per anar a plaça, cuinar-la i tots els etcèteres, va anar a la cuina i va treure les tres llaunes buides que havia abocat a la sopera.

Era de pot, de llauna. No havia anat ni al mercat ni havia estat dues hores a la cuina. El fet és que tots ens vam quedar sorpresos. És evident que el fet de veure-ho presentat de la manera que ho va fer, tots vam incloure una sèrie d’atributs que en cap cas eren certs. No ens sentíem enganyats, no. La crema de llamàntol seguia sent boníssima.

Es veu que un fabricant va fer un test d’una nova cervesa entre dos grup d’homes. N’hi havia un compost per aficionats a motos tipus Harley Davidson, tipus durs, enfundats de cuir... L’altre grup el formava gent normal a qui li agrada la cervesa i prou. Van presentar dues ampolles amb la mateixa cervesa però una amb una A i l’altra amb una B. Abans de donar a provar les “dues” cerveses, van explicar que l’A era una cervesa amb molt de cos, de personalitat forta. La B en canvi era una cervesa suau, lleugera, per prendre en ambient relaxat.

Els resultats van ser curiosos. Els moteros van preferir la cervesa A i els altres la B. Tot i ser la mateixa cervesa, trobaven diferències tan importants pel fet d’haver estar suggestionats.

No heu sentit mai allò de “tot això és psicosomàtic”. Que vol dir, que m’ho invento? Segurament no del tot, però hi ha una component psicològica que influeix molt. Vas a l’oculista i et diu: ara no moguis l’ull ni el tanquis. Collons, et comença a picar l’ull. Quan et deixes els mocadors a casa i estàs al tren i te n’adones, comences a esternudar i et regalimen els mocs.

Jo si em deixo el Ventolín a casa, sembla que m’agafin atacs d’asma constantment. Que n’es de curiosa la ment. Tot això ho dic perquè he llegit al diari que han fet un estudi en malalts amb diferents fàrmacs.
A un grup no els van donar res i a l’altre els van donar placebo. I els resultats van ser que els que havien rebut el “medicament” es trobaven molt millor.

Vols dir que sabent que tots fem el mateix, que quan ens diuen que ens donen una cosa que ens ajudarà molt a passar el dolor, a curar-nos, sempre ens trobem millor, no haurien de donar-nos a tort i dret placebo d’aquest? Crec que la gent es curaria abans.

10 de març 2008

Eurovisió

Estic tan content! El Rodolfo Chiquilicuatre ha guanyat un concurs i serà el representant espanyol a Eurovisión.

Jo el vaig votar i per tant me'l sento una mica meu. Veure un humorista d'El Terrat del Buenafuente, disfressat, amb una guitarra de joguina, que hagi guanyat, em fa molta il·lusió.

És el preu que té que el que era un concurs, ara sigui un negoci. TVE volia fer negoci i guanyar diners. Volia fer caixa amb un concursant seriós. Doncs caixa n'ha fet. Ara bé, ja que hem de pagar per enviar sms o fer trucades, que com a mínim m'ho passi bé. I per això ha guanyat el Chiquilicuatre.

Fins darrera hora van estar mirant la manera de desqualificar-lo. Però no van poder. Ara no tenen més remei que fer declaracions públiques que recolzaran la decisió d'españ·ña fins el final.

Ja el títol del programa que es deia Salvemos Eurovisión ho diu tot. Aquest concurs està mort. Només necessitem que se'l remati. El problema és que són tantes les ganes de la gent de què s'oblidin del concurs, que el Rodolfo ha aconseguit que se'n parli moltíssim.

Jo el dia del concurs muntaré un sopar a casa per veure si guanya. Em sembla que serà el primer cop que voldré que un representant espanyol guanyi.

06 de març 2008

Els teus amics

Els amics dels meus amics NO necessàriament han de ser els meus amics.

Ja sé que aquesta afirmació contradiu la famosa cançó. No vull dir que no s’hagi de conèixer gent nova, de fet aquest tema me’l va suggerir un bon amic meu i que és relativament nou. Ens hem conegut fa cinc anys i en una llar d’infants.

Repassant i rascant, crec que la conclusió final és que si els amics dels teus amics són com tu, és més probable que siguem amics. I això s’accentua sobretot a mida que et fas gran. Quan ets petit, vols jugar i per tant tothom t’està bé. Quan ets adolescent, tens el teu grup muntat i no es donen moltes circumstàncies de tenir noves amistats. El tema comença quan vas a la Universitat. Quedes amb els teus amics bàsicament el divendres i dissabte i cap problema. Però a tots ens ha arribat un dia en el què un del grup diu: demà vindrà sopar un col·lega meu de l’Uni. Comencen les apostes. Arriben a sopar, el tio tallat, lògic, i mentre nosaltres comencem a fer-li un dissimulat tercer grau traient temes per veure on es posiciona amb l’objectiu de trobar allò que veti la seva entrada al club, l’amic que l’ha portat no para d’esforçar-se en fer-lo partícip, d’explicar anècdotes d’ells dos, de lloar-lo davant nostre. De fet, és un doble examen el que jutjàvem.

La història diu que els hem acceptat a quasi tots, que han vingut un o dos mesos, però prou. Cadascú amb el seu grup natural. Llavors arriba el moment en què tens novia. Tu vols que ella vingui amb els teus amics i ella vol que vagis amb els seus. En general no ens ve de gust quedar amb els altres. Sempre penses primer que t’avorriràs molt i que seran uns plastes. Si no hi ha cap nexe comú com per exemple els fills, ens fa pal. Els fills fan que puguis fer unes primeres aproximacions i valorar ja, en minuts, si Si o si No.

I a mida que ens fem grans, no estem per òsties. Anem de cara a barraca. Fixeu-vos. Un mes de febrer o març, un divendres, anem a buscar les nenes, anem a berenar, ens presentem, xerrem i quan sortim la Cristina em pregunta: Què tal?. Bé, em cau bé. Crec que tenim el mateix tipus d’humor. Amb aquests me n’aniria de vacances. Dit i fet. Vam marxar de vacances junts.

El que també és cert, és que és difícil dir-li a algú que vols quedar amb ell però amb la seva parella no, perquè no et cau bé.
Jo no ho ser fer.