25 de maig 2010

Meravellosa rutina

7:30h paro el despertador i segueixo dormint. 7:38h el paro de nou. 7.46h definitivament m'aixeco. Obro l'armari, trio la roba visualment, entro a la dutxa, surto de la dutxa alhora que ella hi entra, vaig a despertar les nenes fent-los unes mandres, em fan un petó, les dues, torno a la meva cambra i em vesteixo mentre elles venen a dir un carinyós bon dia i marxen a esmorzar. Llavors em pentino, a consciència, vaig a la cuina i els torno a fer un petó de comiat. Ara a les 3. Es posen dretes a la cadira. És un joc, és una competició per ser la guanyadora de fer petons més forts perquè no se m'esborrin en tot el dia. Em poso la jaqueta, agafo el llibre i la llibreta. El llapis i la goma no cal, segueixen a la butxaca interior des d'ahir. Obro la porta, agafo les claus i sento un papa papa papa un moment. Baixo un esglaó i mig i la gran em fa un últim petó i abraçada dient-me que m'estima. Jo també t'estimo carinyo. Adéu carinyo, porta't bé i fes-li cas al professor. D'acord, contesta. La petita de fons no vol ser menys i també proclama la seva estima. Quan ja estic a baix, em reclama. Quedem a mig camí. Al replà uns dies, al balcó quan fa bon temps. Criden T'estimo. Cada deu passes em giro. Segueixen dient adéu i enviant petons. A la cantonada els torno els petons. Ens separem visualment.

Ja tinc ganes de tornar.

18 de maig 2010

Paris

La història ha volgut que una setmana després hi hagi vingut a passar tres dies amb l'amic Oriol. Ho hem passat molt bé, hem caminat molt, hem menjat i begut. Però sobretot hem rigut a tota hora.

No és una percepció, és una evidència que han plasmat fotos i vídeos. Sempre estem rient, nosaltres i ells. Des de fa un temps he retrobat un vell amic que fa 20 anys vaig conèixer. Tot ha estat molt fàcil, Paris hi ajuda.

Sempre ens quedarà Paris. Paris i jo no ens separarem mai. Si un dia em perdo, busqueu-m'hi. Esn vam conèixer quan jo en tenia 12 i no ens hem deixat. Allà hi he viscut i desenvolupat alguns aspectes importants de la meva vida. Allà hi vaig portar a la Cristina per acabar de convèncer-la i enamorar-la. I Paris no em va fallar.

A Paris vam guanyar la segona Copa d'Europa de futbol. Fa una setmana també la segona de bàsquet. I ahir jugava el Barça-Valladolid. Vam anar a un pub escocès. Darrera jornada. Si guanyem Campions. I estant a Paris no tenia cap dubte de la victòria. Quatre a zero i 20è títol.

Paris ben val una missa, que va dir aquell.
I un títol.
I l'amor.

10 de maig 2010

Sort buscada

M'agradaria saber perquè no he sigut tant cabut com un amic meu, avui més que mai me'n penedeixo. Cabut en seguir fent el que més li agradava, el que l'omplia, el que el feia feliç. Perquè el bàsquet sempre ha estat la seva vida. I ara tota Europa ja ho sap.

Un dia li vaig dir que si algun dia guanyava l'Eurolliga tiraria d'hemeroteca particular i aniria a vendre contingut als diaris esportius. Vam riure perquè sap que no ho faré pas. Estic molt content, molt. Entenc que és el normal quan un amic teu triomfa a la seva feina. Si a més, aquest amic treballa al club que portes al cor, doble satisfacció. Quina sort. Sort buscada d'altra part. Ell ha insistit en fer el què li agrada com a afició fins que un dia va poder viure d'ella.

Però per una altra banda no puc parar de pensar què hagués hagut de passar per a què jo em dediqués al què més m'agrada. Ja ho sé, si ho tinc molt clar però no vull refrescar-ho molt perquè em poso de mal humor. Em dedico al marketing i publicitat. És un món que m'agrada molt, però sempre ha estat el meu segon món. El primer són les arts escèniques, fer teatre, estar en un escenari, actuar. I cantar. També m'agrada molt cantar.

Les que se'n beneficiaran de què jo no em dediqui al que realment m'agrada seran les meves filles. Es dedicaran al que més els agradi, si volen i s'esforcen per ser les millors.

07 de maig 2010

Sol solet

Vull estar sol.
No vull parlar amb ningú.
Deixeu-me una estona per a mi, per a mi sol.
Necessito pensar, endreçar el cap, organitzar el dia, mirar de no deixar-me res, prioritzar, tantes coses! No, no em caieu malament, no és res personal, no us ho prengueu malament, és només una estona, el meu espai. No penso que sigui tant difícil d'entendre. No em passa res. Ni estic trist, ni deprimit. Només que vull estar sol. Vull llegir, no em puc distreure. Vull dibuixar. I escriure. M'ho passo bé i em fa desconnectar molt.

Aquest és l'únic moment que tinc, quan vaig en tren a treballar.