30 de setembre 2010

Guarreta

Surto al balcó. Balconet. Just a sota de casa hi ha una noia que passeja el gos. Gosset. Té ganes de cagar i s’eixarranca. El gosset. Ella veu que hi ha algú i em mira. Em mira dos o tres cops. Treu una bossa i recull la merda. Estic convençut que si no hagués sortit al balcó l’hagués deixada allà. Potser són suposicions infundades però és el que he pensat. Ja ho tinc això d’avançar-me als esdeveniments. De vegades la cago. Com el gos.

Cinc minuts més tard la Cristina marxa a la farmàcia i en sortir de casa es troba la bossa amb la merda a la vorera. La molt porca l’havia deixada allà.
Això vol dir que son pare o sa mare son igual de porcs? No li han dit mai que no es fa això? Potser és orfe la noia.

Orfe però guarra de collons!

23 de setembre 2010

Felicitat escènica

Avui la Jana ha fet 8 anys. Lluny de celebrar-ho amb els amics de classe perquè si fos per ella els convidaria a tots, ho celebrem en família. Hem adoptat sempre aquesta manera de fer per una raó: no volem que el dia del seu aniversari tingui massa regals, volem els justos. I si ve la família és més fàcil de controlar. Té una joguina i roba, molta roba.

Ella ha fet una llista inacabable, potser més llarga que la dels Reis. Un esqueit (skate) en primer lloc i moltes altres coses entre les que no hi ha òbviament roba. Nosaltres hem indicat als convidats què necessita: la tieta que porti unes sabates, el tiet una jaqueta, la iaia un vestidet,...

Quan la Jana és la protagonista és feliç i per això crec que es dedicarà a les arts escèniques. Jo l'ajudaré perquè ja que jo no he pogut/volgut (no sé quin percentatge de cada hi ha) si ella és feliç en això jo també en seré i amb més raons.
Li agrada tant ser la protagonista! L'altre dia estem en un casament, a missa. Papa això és un avorriment! Jana, com pot ser que diguis això i vulguis fer la comunió? Vull fer la comunió per passar per aquí i que tothom em miri!

Quan és el centre d'atenció està molt contenta i nerviosa alhora. I la Valèria també està molt contenta, està molt feliç quan ella ho està. Veus, a l'inversa no passa. Ha obert tots els regals xisclant i amb una cara de felicitat sincera. Ha deixat però l'esqueit pel final. Quan ha marxat tothom ha començat a dir que no li agradaven gens els regals. Que la gabardina i el bolso del tiet no li agraden, que les bótes de la tieta, pfff. Que el vestit de la iaia no és el que volia. Que l'esqueit el preferia vermell.

Jana, no és veritat. Demà t'ensenyaré les fotos i veuràs com de contenta estaves. A més, els nens a la teva edat en aquestes ocasions no fingeixen. Què vol dir fingeixen? Que no dissimulen, que els agrada o no. Doncs no, no m'agrada res, que sàpigues que ho he fet perquè no es posin tristos.

Confirmat, es dedicarà a les arts escèniques.

10 de setembre 2010

Descansus Interruptus

Cotxe 5 seient 3, finestra. Em permet? Aquí vas tu? Si senyora, macrosenyora. Vamoos a ver si puedes pasaar sin que me levante, a veeeer, que quito esta bolsa, la chaquetaaaa, puedes pasar?
Sort que he fet Pilate aquest estiu i estic molt flexible i he evitat fer-me una distensió multiple. No he evitat però fregar-li amb el cul la cara. Començo a mirar per la finestra. Chico, me llamo Josefina. Muy bien. Y tu? Yo no. Torno a perdre la mirada.

Bienvenidos al Talgo con... destinació Montpellier i aturades a..... and Barcelona. Por favor reduzcan el volumen de sus móviles para........i un descans i viatge més agradable. Thank you.
Quins camps de tarongers més grans, quina extensió de terreny, quina...ooh, uff, quina pudor, ecs, uff quin tuf! Chicooo, chicoo (copets al braç) si quieres almorzar y gustas? No gràcies. Em poso taps a les orelles, grocs, molt grocs, un groc molt llampant, que es vegin molt, que la dona entengui que no vull saber res, que vull descansar, que no vull dinar manxego pudorós con pan.

Chicoo, chicoo, que si quieres SALIR A COMER ME AVISAS Y ME LEVANTO, VALE? Si si, no pateixi que no tornaré a fer d'stripboy. Que es pensa, que els taps desintegren l'aparell auditiu, no cal que cridi senyora, senyorassa. Aconsegueixo adormir-me i evitar que em parli les quatre hores que aquesta merda de Talgo llardós i ronyós triga en arribar. Estic descansant, intentant-ho, somiant, sembla que plou. Òstia no, és pluja de veritat, és real, és la senyorassa que m'ha fotut per sobre l'ampolla d'aigua.
Deja que te limpie, hay perdona, toma un pañuelo i vinga a remenar-me i tocar-me la cama. Deje òstia puta, no me toque y a ver si se está quieta de una puta vez coño, que desde que hemos salido de Valencia no para de moverse y dar por culo. Todo el viaje tocando los cojones joder, que si el puto papelito del puto caramelito, que no hace falta que le quite las arrugas joder, que el ruidito de los cojones molesta un huevo, collons, que si la bolsa arriba, que si ahora abajo, que si quiere hacer ejercicio haga Aquagym joder, que el Talgo no es un gimnasio, joder.

Al final només ho penso.

Em concentro per seguir intentant dormir a pesar de la taquicàrdia. Robertooo, robeeertooo, me oyes ROBEEERTO, que a que hora llego, dices estoOOO o que dices? Vale cariño hasta ahora. Me oyes ahora, si, espera... aquí pone desisei trenta y siete, son las cuatro o las cinco las desisei? Pues eso, a las CUATRO Y TRENTA Y SIETE, vale vale de acuerdo, si , muy bien cariño, si, que si que si, si si, en un rato, valeeeee? adiós adiós.

Sisplau, em posa un desfibrilador? Pfffffff.

De reull miro l'hora, en queda mitja. La dona s'aixeca i comença a agafar les bosses. Amb premeditación y alevosía em faig l'adormit quan veig que a sobre meu en té una. No hi arriba. Uii, ai, ai, que no llego. Mai he dormit tan despert. Perdona, me puedes ayudar con esta bolsa, es que el chico está dormido y me sabe mal. Gracias guapa.
Les meves pregàries funcionen i s'asseu davant, tota sola ella i tot sol jo. Obro els ulls i em relaxo. Es gira, em mira en sentir que remeno la meva bossa i exclama tota sorpresa Pensava que dormias? Grrrrr no, no he dormido res.

I segueixo gaudint com mai abans de les vistes tan boniques que des del tren es veuen de L'Hospitalet.

05 de setembre 2010

Euromed

Estic a l’estació de Gavà a les zero sis a eme. Tot tancat i per tant no puc comprar un bitllet de tren. Vaig a buscar un taxi. Paro a mig camí. Recordo que havia llegit que amb el bitllet d’Euromed hi ha inclòs el Rodalies. L’agafo i posa Incluye cercanías Aeroport – Sants. Òstia, a veure si ara arribo a Sants i no em deixen passar els segurates i la liem. Agafo el taxi. Trenta-cinc euros. Collons.

Passo la maleta, l’ordinador. Em dirigeixo cap al Sr.Euromed, Francisco Euromed.
Bon dia. Senyor Euromed, el bitllet Euromed inclou el bitllet de Rodalies? No, sólo el Aeropuerto Sants. I com és que no entra el Rodalies, perquè vinc de Gavà i m’he hagut de gastar 35 euros. Pues porque no. Ja però ara que és tan aviat no està oberta la taquilla. Yo que quiere que le diga.
Sembla que no m’entén o no vol entendre’m. Faig entrar en escena el meu amic Daviz, venido desde la capital del Reino.

“¿Me está diciendo que si entra el billete Aeropuerto Sants quiere decir que hay personas que cogen un avión para ir al Aeropuerto y luego vienen a Sants para ir a València? Perdone que lo dude mucho caballero. ¿O quizás hay ciudadanos de Valencia que vienen en Euromed hasta la ciudad condal para entonces dirigirse al Aeropuerto y coger un vuelo nacional o internacional? Deje que lo vuelva a dudar”

Uff quina mirada! Els emprenya molt que els diguis caballero sent jo molt més jove que ell, això de deje que lo dude té uns efectes brutals. El tio es posa les ulleres a la punta del nas, em mira per sobre de la montura com si s’hagués posat dins el cos de la Carmen de Mairena em casca un YA LE HE DICHO QUE NO TENGO NI IDEA.

Vale vale no se mosquee. ¿Al menos deséeme un feliz viaje nooooo?