25 de juny 2011

Foguera

Petards, foc i gent nova, quasi tot en castellà, en llatinoamericà, en argentí i xilè. A casa d'uns espanyols. Però si sempre ho hem fet amb els nostres amics? Ja, però ells piquen més alts, són més podents i han anat a un restaurant de la platja de 60 per barba i 30 els nens. Copes a part. Jo no puc, de moment.


Va sorgir sopar a casa d'uns del grup de pàdel del Club i vam acceptar. La carn a la brasa sembla que sigui exclusiva seva, que nosaltres no sapiguem fer-la. De fet és diferent perque nosaltres hi posem costelles, mitjanes, butifarra....i ells cuadril, entraña i chorizo. Però ho hem passat bé, hem rigut i hem anat consolidant noves relacions. S'ha de diversificar diuen!


Després baixem a la platja a fer petar els petards. A la Jana li fan por, no els vol ni tocar, només volen les bombetes. Llençar-los no però comprar-los, els encanta. És evident que és una actitud genètica femenina.

22 de juny 2011

Bazoka


Confirmat. M'haig de comprar un bazoka. Jo amb 8-9 anys era tonto del cul, i em va durar molt de temps.

Aquesta és la primera nota que ha rebut la Jana (8 anys i 10 mesos). Quin fart de patir, aiiii que patiré! El consol és que m'ho vagi explicant.


19 de juny 2011

Confirmació

En els altres havia passat desapercebut però en el d'ahir va ser evident. Va haver-hi mostres públiques de la nostra amistat. Els pares del Quimet estaven radiants, si, es casava son fill però també ens van dir molts cops que seguim així d'amics per sempre, i ho deien amb els ulls vidriosos.

El pare em va enganxar amb al Maca i vam parlar del Quimet i nosaltres. Després em va enganxar amb el Patxi i el mateix. És de suposar que va enganxar al Patxi i el Maca i va fer el mateix.

I el curiós és que som 4 perfils diferents, però som amics. El Patxi és espanyol, jo no ho sóc com tothom sap, el Maca és les dues coses, sempre quedant bé, i el Quimet depèn de factors defensa una cosa o l'altra, és el més llegit i com va dir el Maca al casament, sap de tot.


Però sempre serem amics, ho sé, tinc un pressentiment.

11 de juny 2011

Comiat simple

D'avui en vuit se'ns casa un amic. Un que sempre havia negat el seu pas per una situació com aquesta. Havia viscut en parella molt de temps sempre negant-ho. Ja li hem recordat molts cops els que li portem anys d'avantatge.

Hem fet el comiat de solter tot i no ser-ho de manera pràctica des de fa una pila i mitja d'anys. La convocatòria va ser per un divendres a les 13h per fer aperitiu, anar a dinar i fer cata de gintònics. Collons com canvia la cosa. En les anteriors vam fer-la un dissabte al vespre i sempre després del partit de futbol de rigor. En això es nota que ja no en tenim vint i pocs sinó quasi quaranta.

A la una? Como que a la una? Yo salgo a las tres los viernes, yo llegaré sobre las 16h.

Arribo al bar a les 16h després de passar per casa i dinar alguna cosa ràpida. Tots em reben dient que ja està bé que quines hores, bla bla bla. "Estic molt content de veure que tinc amics tan importants. He estat intentant el darrer mes i mig canviar de feina i trobar-ne una de Director General o fins i tot muntar un negoci per poder venir un divendres a la una. No he tingut sort. Em sap greu"

Acabant de dinar demanem uns gintònics.

- Perdona, ens poses uns gintònics? - demano al cambrer.
- Los vais a querer de ginebra?

Bravoooo, molt bona aquesta. Marxem d'aquí que no me'n fio.

El que havia de ser un dinar, copa i cap a casa, va acabar en un parell de mojitos a la platja, uns embotits en un bar, unes partides de futbolí i uns altres gintònics. Com sempre, un cop més, hem parlat de futbol, del meu nou equip que vaig suposar, en algun moment fins i tot d'inversions i també de l'amistat.

- Tio, te quiero, eres excepcional, una bellísima persona, me sabe mal que nos hayamos distanciado un poco por todo lo que me he perdido, pero siempre estaremos juntos, te lo prometo, eres increible, la verdad es qu..
- Oye, te gusto y no saps com dir-ho o estamos en el momento exaltación de la amistad?
- Eres un gilipollas
- Yo tambien te quiero, ale, vete a dormir.

Estar amb els amics, tot i saber que no hi haurà res d'especial, de diferent, res novedós, ja ens està bé. Estem super contents de veure'ns la cara i prou. No fa falta més.

Som simples.
Estava clar que passats molts anys, els comiats havien de ser així, com nosaltres.

05 de juny 2011

Suposar

He estat deconnectat un cert temps i ja sé él resultat de tot això. Fa unes setmanes vaig començar a escriure això que en successius posts ho aniràs sabent, si és que vas per ordre, esclar.


Suposar és un error. S'ha d'assegurar. Així evites ensurts. Per norma general s'ha de fer així encara que és inevitable de vegades deixar-ho en mans de la sort.
Fa un mes vaig rebre un mail, el mateix que l'any passat un cop acabada la temporada. Ens anunciaven que començava una lliga de futbol per a socis del Barça. Coincideix que un bon amic em diu que té un amic que s'hi vol apuntar i que buscava gent per jugar-la. La meva pregunta va ser clara: saben jugar a futbol o és per passar l'estona? Ell en sap i juga cada setmana des de fa 7-8 anys amb una gent.

I vaig suposar. I la vaig cagar.